Hylaeosaurus | |
---|---|
Dades | |
Principal font d'alimentació | herbívor |
Longitud | 5 m |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Ornithischia |
Gènere | Hylaeosaurus Mantell, 1833 |
L'hileosaure (Hylaeosaurus, "rèptil de bosc") és un gènere representat per una única espècie de dinosaure tireòfor ancilosàurid, que va viure a principis del període Cretaci inferior, fa aproximadament 140 i 135 milions d'anys, en el Valanginià i el Berriasià, al territori que actualment és Europa. El seu nom prové del grec hylē/υλη; "bosc" i saurus/σαυρος "llangardaix", és el més fosc dels tres animals usats per sir Richard Owen per definir Dinosauria, en 1842. L'espècimen original, recuperat per Gideon Mantell del bosc de Tilgate en el sud d'Anglaterra en 1832, ara resideix en el Museu d'Història Natural de Londres, on encara aquesta inclòs en el bloc de pedra calcària en el qual fou oposat. A pesar que mai sufrio una preparació, segueix sent el millor espècimen que existeix d'aquest gènere primitiu de dinosaure cuirassat.